De peus a terra: el grounding i la sopa d'all

Hi ha dies en què a un li fa mal tot i no per haver realitzat cap exercici brusc ni cap mal gest.

La ciència està demostrant que l'ésser humà és com una antena emissora i receptora de vibracions i avui dia se sap que la postura del cos afecta el cervell així com hi ha nombroses investigacions que estan demostrant el que certes cultures ancestrals ja coneixien i és que la comunicació entre el cervell i el cos és bidireccional.

Quan a occident fem referència a la ment, assenyalem el crani, com si dins del mateix estigués aquesta continguda. Els budistes, en parlar de la ment, es posen la mà al cor, perquè la ment també forma part del cos físic que pot acumular traumes passats, sense per això ser-ne nosaltres conscients ja que es registren a l'inconscient.

Entre les investigacions recents, s'ha demostrat que la respiració nasal regula millor les emocions que l'oral, que l'intestí influeix sobre el cervell i no al revés, que la postura corporal actua sobre el sistema nerviós. Una de les relativament noves divulgadores científiques és Nazareth Castellanos ia la seva pàgina es poden trobar nombrosos articles a aquest efecte.

El cos, essent el nostre vehicle, rep informació exterior que processa i tradueix de manera que el nostre cervell pugui comprendre. El llenguatge del cos és hormonal. Així, aprenem a guiar-nos de la millor manera possible per aquest vast món. Conèixer-se un mateix, entendre el que ens passa és de vital importància per a la nostra supervivència i per a una bona coalició del grup o tribu. No hem d'oblidar que l'ésser humà és, sobretot, un ésser social. L'aïllament i el bandejo van significar la mort en algun moment de la seva existència.

A Transporterra hem volgut provar el grounding, una tendència que s'està posant de moda com a manera de descarregar el cos d'energies negatives. Es tracta de descalçar-se i posar els peus a terra. Si és fèrtil, molt millor.

No pretenem proclamar a so de bombo i platerets una cosa que, sense remuntar-nos gaire lluny, els nostres pares i avis ja coneixien i no precisament per tendències de moda, sinó perquè als pobles així es feia. No hem inventat la sopa d'all, és clar que no. Tampoc entrarem a discutir si la vida era millor o pitjor. Com en tot, segur que tenia allò positiu i allò negatiu de la seva època, qualsevol temps passat no va ser forçosament millor.

No obstant això, sí que volem alertar sobre la pèrdua del contacte amb la natura i la necessitat imperiosa de vinculació amb la mare terra que és la que ens proveeix d'arrels i aliment. Així que, sense pensar-s’hi gaire hem anat a trobar un trosset de gespa, terra humida, ens hem descalçat, hem plantat els peus a terra i hem sentit l'arrelament a la Natura. Després de quatre inspiracions profundes, amb els pulmons plens de vida, el sol primaveral fuetejant la pell mentre l'aire encara fred es colava pels escots amb ganes d'estiu, ens hem tornat a posar les sabates per continuar el nostre camí, una mica més present i menys passat i futur.

Qui no tingui un trosset de terra, se'n pot fer un amb les taules de cultiu de Transporterra… I per què no?